Set situacions d'aprenentatge que cobreixen el currículum de Biologia i Geologia de 4t d'ESO. La primera no és de contingut sinó d'eina: instal·la el vocabulari epistèmic que després es fa servir a totes les altres.
Com sabem el que sabem sobre la vida i sobre la Terra?
Primer l'eina —com sabem que una cosa és certa— i després el curs sencer aplicant-la: la cèl·lula, l'ADN, l'herència, l'evolució i la història de la Terra.
Les situacions d'aprenentatge
Trieu-ne una per veure què s'hi aprèn i com es tanca.
SA 1 · Ciència i pseudociència
Publicada4 sessions
Com decidim què és cert?
Abans de fer biologia, l'alumnat aprèn a mesurar la pròpia certesa i a reconèixer en què basa els seus arguments. És la situació que dona el vocabulari que es fa servir la resta del curs.
Què s'hi aprèn
Graus de certesa
Ordenar afirmacions per grau de certesa i justificar-ho; entendre que a la ciència res no és segur al cent per cent.
Les garanties
Reconèixer els cinc tipus de garanties (dades, models, hàbits, autoritat, identitat i valors) i el propi perfil epistèmic.
Mètode científic
Comprendre com treballa la ciència: hipòtesi, experiment, comprovació i revisió crítica dels resultats.
Ciència i pseudociència
Distingir-les amb el detector i reconèixer allò encara no comprovat com a hipòtesi contrastable.
Producte final
Un «detector de pseudociència»: defensa oral d'un cas real caçat per l'alumnat, argumentat amb el vocabulari de les garanties.
SA 2 · La cèl·lula
Publicada4 sessions
Per què una cèl·lula normal es divideix i s'atura, i una de tumoral no?
El cicle cel·lular treballat com un laboratori d'anàlisi: comptar fases de mitosi en preparacions reals, calcular l'índex mitòtic i explicar amb dades per què una cèl·lula tumoral no s'atura.
Què s'hi aprèn
El cicle i la mitosi
Identificar les fases de la mitosi en preparacions reals i explicar per què el cos ha de dividir cèl·lules.
Mitosi i meiosi
Distingir les dues divisions i el seu propòsit: la meiosi fa gàmetes, redueix a la meitat el material genètic i és font de variabilitat.
Índex mitòtic i control
Comptar cèl·lules per fase, calcular l'índex mitòtic i relacionar la pèrdua de control del cicle amb el càncer.
Per què importa
Justificar la importància de la mitosi i la meiosi en el desenvolupament, el creixement i la reproducció.
Producte final
Maqueta del cicle cel·lular i informe diagnòstic a partir del recompte de fases en preparacions reals.
SA 3 · El codi de la vida
Publicada4 sessions
Com pot un canvi en una molècula minúscula canviar un ésser viu sencer?
De l'extracció d'ADN amb les mans pròpies fins al debat sobre CRISPR. Pel camí, com el codi es converteix en proteïnes i què passa quan una lletra canvia.
Què s'hi aprèn
L'estructura del codi
Interpretar el model simplificat de l'ADN i l'ARN i relacionar-lo amb la funció de guardar informació.
Del gen a la proteïna
Explicar la transcripció i la traducció i com determinen les característiques d'un organisme: genotip i fenotip.
Quan el codi canvia
Predir com una mutació pot alterar una proteïna i el fenotip, i relacionar les mutacions amb l'origen de la variabilitat.
Reescriure el codi?
Valorar críticament l'edició genètica amb fonaments científics i ètics, contrastant la fiabilitat de les fonts.
Producte final
Assaig argumentatiu sobre l'edició genètica: què es POT fer i què s'HAURIA de fer amb el codi de la vida.
SA 4 · Herència: el que passa de pares a fills
Publicada5 sessions
Puc predir què heretaré? Per què algunes característiques «salten» generacions?
L'alumnat fa de consell genètic: investiga un caràcter hereditari real de la seva família, en construeix el pedigrí i aprèn a predir amb Mendel — i a reconèixer on el model mendelià deixa de servir.
Què s'hi aprèn
El vocabulari de l'herència
Usar gen, al·lel, genotip i fenotip, homozigot i heterozigot, dominant i recessiu; llegir un pedigrí i explicar per què un caràcter pot saltar generacions.
Predir amb Mendel
Aplicar les lleis de Mendel i els quadres de Punnett, distingint la tendència estadística de l'atzar de cada cas concret.
Quan Mendel no n'hi ha prou
Resoldre casos de codominància, dominància incompleta i al·lelisme múltiple, i identificar els límits del model davant caràcters poligènics.
Sexe, malalties i consell genètic
Explicar la determinació genètica del sexe i l'herència lligada a l'X, i valorar les decisions de consell genètic amb criteri ètic.
Producte final
Pòster científic «Heredity ID» amb la recerca d'un caràcter hereditari real de tres generacions, el pedigrí i la conclusió argumentada.
SA 5 · El pati, un museu de l'evolució
Publicada4 sessions
Qui hi és per natura i qui perquè l'hi hem posat nosaltres?
El pati del centre com a museu viu: gallines domesticades, plataners podats, moreres, ocells i males herbes. L'alumnat surt a observar organismes reals i n'analitza el cas des de les quatre grans teories de l'evolució.
Què s'hi aprèn
Observar i classificar la biodiversitat
Descriure amb precisió trets d'organismes reals, aplicar la nomenclatura binomial i identificar una adaptació relacionant estructura, funció i ambient.
Les proves de l'evolució
Reconèixer homologia i analogia, estructures vestigials i adaptacions, distingir la selecció natural de l'artificial i interpretar un arbre de semblances.
Per què canvien els éssers vius
Explicar la cadena mutació → variabilitat → selecció natural i dissenyar una simulació definint variable independent, dependent, control i rèpliques.
Les quatre teories de l'evolució
Contrastar fixisme, lamarckisme, darwinisme i neodarwinisme analitzant un mateix cas amb una graella, i valorar cada model en el seu context històric.
Producte final
Museu evolutiu del pati: cada equip presenta un organisme real en una targeta-cas i la defensa oralment, amb exercicis d'anàlisi tipus PAU.
SA 6 · Un planeta viu i inquiet
Publicada5 sessions
Com reconstruïm la història d'un planeta que ningú va veure néixer?
L'alumnat fa de geòleg d'un planeta semblant a la Terra i n'ha de reconstruir la història a partir de proves. En paral·lel, analitza els riscos naturals reals de les Terres de l'Ebre.
Què s'hi aprèn
Deriva continental i tectònica
Explicar la deriva de Wegener i les seves proves, descriure els tipus de límits de plaques i relacionar-los amb la convecció del mantell.
Reconstrucció del passat geològic
Deduir la història d'un paisatge a partir de mapes, columnes i fòssils guia, aplicant els principis geològics bàsics i el cicle de Wilson.
Riscos naturals i mitigació
Identificar els riscos geològics d'un indret real, analitzar com l'acció humana els intensifica i proposar mesures de prevenció.
Comunicació científica geològica
Comunicar la reconstrucció en un vídeo i un informe, argumentant les conclusions amb dades i lèxic geològic precís.
Producte final
Vídeo divulgatiu «Gondwana Tales» amb la reconstrucció justificada, coavaluat per rúbrica, i un informe individual de riscos naturals d'un indret real.
SA 7 · L'origen de tot
Publicada4 sessions
D'on venim tots i com ho podem saber si ningú hi era?
L'última situació del curs tanca el cercle amb la pregunta epistèmica de la primera: com pot la ciència dir res d'un passat que ningú no va veure? Del Big Bang a la primera cèl·lula, sempre amb la prova al davant.
Què s'hi aprèn
Origen de l'univers i del sistema solar
Explicar el model del Big Bang i les proves que el sostenen, i situar els fets en l'escala del temps còsmic.
Una Terra que ho tenia tot
Relacionar les condicions singulars de la Terra amb la possibilitat de la vida, i explicar la datació relativa i l'absoluta amb el concepte de semivida.
Hipòtesis sobre l'origen de la vida
Comparar sopa primordial, món ARN i fumaroles hidrotermals amb les evidències que les sostenen, i valorar quina està més ben fonamentada.
Explorar no és afirmar
Distingir fet establert, hipòtesi amb proves, especulació i afirmació no científica, i identificar quina prova caldria per fer-la pujar de nivell.
Producte final
Debat d'astrobiologia amb assaig individual i línia del temps còsmica de grup, on cada fita va acompanyada de la prova que la sosté. Tanca amb la prova escrita final del curs.
SA 1 · Ciència i pseudociència
Publicada4 sessions
Com decidim què és cert?
Abans de fer biologia, l'alumnat aprèn a mesurar la pròpia certesa i a reconèixer en què basa els seus arguments. És la situació que dona el vocabulari que es fa servir la resta del curs.
Què s'hi aprèn
Graus de certesa
Ordenar afirmacions per grau de certesa i justificar-ho; entendre que a la ciència res no és segur al cent per cent.
Les garanties
Reconèixer els cinc tipus de garanties (dades, models, hàbits, autoritat, identitat i valors) i el propi perfil epistèmic.
Mètode científic
Comprendre com treballa la ciència: hipòtesi, experiment, comprovació i revisió crítica dels resultats.
Ciència i pseudociència
Distingir-les amb el detector i reconèixer allò encara no comprovat com a hipòtesi contrastable.
Producte final
Un «detector de pseudociència»: defensa oral d'un cas real caçat per l'alumnat, argumentat amb el vocabulari de les garanties.
SA 2 · La cèl·lula
Publicada4 sessions
Per què una cèl·lula normal es divideix i s'atura, i una de tumoral no?
El cicle cel·lular treballat com un laboratori d'anàlisi: comptar fases de mitosi en preparacions reals, calcular l'índex mitòtic i explicar amb dades per què una cèl·lula tumoral no s'atura.
Què s'hi aprèn
El cicle i la mitosi
Identificar les fases de la mitosi en preparacions reals i explicar per què el cos ha de dividir cèl·lules.
Mitosi i meiosi
Distingir les dues divisions i el seu propòsit: la meiosi fa gàmetes, redueix a la meitat el material genètic i és font de variabilitat.
Índex mitòtic i control
Comptar cèl·lules per fase, calcular l'índex mitòtic i relacionar la pèrdua de control del cicle amb el càncer.
Per què importa
Justificar la importància de la mitosi i la meiosi en el desenvolupament, el creixement i la reproducció.
Producte final
Maqueta del cicle cel·lular i informe diagnòstic a partir del recompte de fases en preparacions reals.
SA 3 · El codi de la vida
Publicada4 sessions
Com pot un canvi en una molècula minúscula canviar un ésser viu sencer?
De l'extracció d'ADN amb les mans pròpies fins al debat sobre CRISPR. Pel camí, com el codi es converteix en proteïnes i què passa quan una lletra canvia.
Què s'hi aprèn
L'estructura del codi
Interpretar el model simplificat de l'ADN i l'ARN i relacionar-lo amb la funció de guardar informació.
Del gen a la proteïna
Explicar la transcripció i la traducció i com determinen les característiques d'un organisme: genotip i fenotip.
Quan el codi canvia
Predir com una mutació pot alterar una proteïna i el fenotip, i relacionar les mutacions amb l'origen de la variabilitat.
Reescriure el codi?
Valorar críticament l'edició genètica amb fonaments científics i ètics, contrastant la fiabilitat de les fonts.
Producte final
Assaig argumentatiu sobre l'edició genètica: què es POT fer i què s'HAURIA de fer amb el codi de la vida.
SA 4 · Herència: el que passa de pares a fills
Publicada5 sessions
Puc predir què heretaré? Per què algunes característiques «salten» generacions?
L'alumnat fa de consell genètic: investiga un caràcter hereditari real de la seva família, en construeix el pedigrí i aprèn a predir amb Mendel — i a reconèixer on el model mendelià deixa de servir.
Què s'hi aprèn
El vocabulari de l'herència
Usar gen, al·lel, genotip i fenotip, homozigot i heterozigot, dominant i recessiu; llegir un pedigrí i explicar per què un caràcter pot saltar generacions.
Predir amb Mendel
Aplicar les lleis de Mendel i els quadres de Punnett, distingint la tendència estadística de l'atzar de cada cas concret.
Quan Mendel no n'hi ha prou
Resoldre casos de codominància, dominància incompleta i al·lelisme múltiple, i identificar els límits del model davant caràcters poligènics.
Sexe, malalties i consell genètic
Explicar la determinació genètica del sexe i l'herència lligada a l'X, i valorar les decisions de consell genètic amb criteri ètic.
Producte final
Pòster científic «Heredity ID» amb la recerca d'un caràcter hereditari real de tres generacions, el pedigrí i la conclusió argumentada.
SA 5 · El pati, un museu de l'evolució
Publicada4 sessions
Qui hi és per natura i qui perquè l'hi hem posat nosaltres?
El pati del centre com a museu viu: gallines domesticades, plataners podats, moreres, ocells i males herbes. L'alumnat surt a observar organismes reals i n'analitza el cas des de les quatre grans teories de l'evolució.
Què s'hi aprèn
Observar i classificar la biodiversitat
Descriure amb precisió trets d'organismes reals, aplicar la nomenclatura binomial i identificar una adaptació relacionant estructura, funció i ambient.
Les proves de l'evolució
Reconèixer homologia i analogia, estructures vestigials i adaptacions, distingir la selecció natural de l'artificial i interpretar un arbre de semblances.
Per què canvien els éssers vius
Explicar la cadena mutació → variabilitat → selecció natural i dissenyar una simulació definint variable independent, dependent, control i rèpliques.
Les quatre teories de l'evolució
Contrastar fixisme, lamarckisme, darwinisme i neodarwinisme analitzant un mateix cas amb una graella, i valorar cada model en el seu context històric.
Producte final
Museu evolutiu del pati: cada equip presenta un organisme real en una targeta-cas i la defensa oralment, amb exercicis d'anàlisi tipus PAU.
SA 6 · Un planeta viu i inquiet
Publicada5 sessions
Com reconstruïm la història d'un planeta que ningú va veure néixer?
L'alumnat fa de geòleg d'un planeta semblant a la Terra i n'ha de reconstruir la història a partir de proves. En paral·lel, analitza els riscos naturals reals de les Terres de l'Ebre.
Què s'hi aprèn
Deriva continental i tectònica
Explicar la deriva de Wegener i les seves proves, descriure els tipus de límits de plaques i relacionar-los amb la convecció del mantell.
Reconstrucció del passat geològic
Deduir la història d'un paisatge a partir de mapes, columnes i fòssils guia, aplicant els principis geològics bàsics i el cicle de Wilson.
Riscos naturals i mitigació
Identificar els riscos geològics d'un indret real, analitzar com l'acció humana els intensifica i proposar mesures de prevenció.
Comunicació científica geològica
Comunicar la reconstrucció en un vídeo i un informe, argumentant les conclusions amb dades i lèxic geològic precís.
Producte final
Vídeo divulgatiu «Gondwana Tales» amb la reconstrucció justificada, coavaluat per rúbrica, i un informe individual de riscos naturals d'un indret real.
SA 7 · L'origen de tot
Publicada4 sessions
D'on venim tots i com ho podem saber si ningú hi era?
L'última situació del curs tanca el cercle amb la pregunta epistèmica de la primera: com pot la ciència dir res d'un passat que ningú no va veure? Del Big Bang a la primera cèl·lula, sempre amb la prova al davant.
Què s'hi aprèn
Origen de l'univers i del sistema solar
Explicar el model del Big Bang i les proves que el sostenen, i situar els fets en l'escala del temps còsmic.
Una Terra que ho tenia tot
Relacionar les condicions singulars de la Terra amb la possibilitat de la vida, i explicar la datació relativa i l'absoluta amb el concepte de semivida.
Hipòtesis sobre l'origen de la vida
Comparar sopa primordial, món ARN i fumaroles hidrotermals amb les evidències que les sostenen, i valorar quina està més ben fonamentada.
Explorar no és afirmar
Distingir fet establert, hipòtesi amb proves, especulació i afirmació no científica, i identificar quina prova caldria per fer-la pujar de nivell.
Producte final
Debat d'astrobiologia amb assaig individual i línia del temps còsmica de grup, on cada fita va acompanyada de la prova que la sosté. Tanca amb la prova escrita final del curs.
Llicència del material
Tot el material compartit a Temple Obert està subjecte a una llicència
Reconeixement - NoComercial (CC BY-NC).
Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Això no impedeix que la persona que té els drets la pugui utilitzar amb finalitats comercials; la restricció s'aplica a la resta de persones.
