Temple Obert
Temple Obert
Projectes compartits per a l'educació pública
Biologia i Geologia 3r d'ESO

Biologia i Geologia de 3r d'ESO

Set situacions d'aprenentatge que cobreixen el currículum de Biologia i Geologia de 3r d'ESO. Cadascuna arrenca d'un enigma real, es desplega en sessions amb fitxa pròpia i es tanca amb un producte que l'alumnat ha de defensar.

7 situacions 3 publicades 31 sessions
Cel·lules en divisio, portada de la primera situacio d'aprenentatge de 3r
Pregunta que travessa el curs

Com funciona el meu cos i de què depèn el planeta on visc?

De la cèl·lula al cos, del cos a les defenses i la reproducció, i d'aquí a l'ecosistema i al planeta que el sosté.

Les situacions d'aprenentatge

Trieu-ne una per veure què s'hi aprèn i com es tanca.

Cel·lules en divisio sobre fons fosc
SA 1 · La cèl·lula viva
Publicada 4 sessions

Per què ens morim si no mengem ni respirem?

La cèl·lula no s'explica com un catàleg d'orgànuls, sinó com la resposta a una necessitat quotidiana: per què cal menjar i respirar cada dia. El recorregut va del mitocondri a la membrana i de la membrana a la divisió cel·lular.

Què s'hi aprèn
  • Orgànuls i funcions

    Identificar els tres elements clau de la cèl·lula i les seves funcions: membrana, nucli i mitocondri.

  • Tipus cel·lulars

    Distingir cèl·lula procariota i eucariota, animal i vegetal.

  • Membrana i osmosi

    Explicar com entren i surten substàncies de la cèl·lula a través de la membrana.

  • Divisió cel·lular

    Comprendre per quina raó hi ha dos tipus de divisió: mitosi (còpies) i meiosi (la meitat).

Producte final

Pòster híbrid (digital i paper) sobre la cèl·lula com a unitat de la vida.

Globuls vermells circulant per un vas sanguini
SA 2 · El nostre cos en marxa
Publicada 7 sessions

Per quina raó una anèmia pot esgotar un corredor a meitat de cursa?

L'alumnat segueix el rastre de la glucosa i de l'oxigen des que entren al cos fins que arriben al mitocondri de cada cèl·lula. Els aparells no es presenten per separat: es lliguen tots a una mateixa cadena. Fa servir aula invertida de la sessió 2 a la 7.

Què s'hi aprèn
  • Nutrients i digestió

    Relacionar cada nutrient amb la seva funció cel·lular i amb el recorregut complet fins al mitocondri.

  • Sang i circulació

    Explicar com l'hemoglobina i el ferro transporten l'oxigen, i per quina raó la circulació és doble.

  • Respiració i freqüència cardíaca

    Interpretar gràfiques de freqüència cardíaca i explicar la cadena esforç → ATP → oxigen → FC.

  • Control integrat

    Explicar com els sistemes nerviós, endocrí i excretor mantenen l'homeòstasi durant l'exercici.

Producte final

Informe científic en parelles sobre la freqüència cardíaca durant l'esforç.

Limfocit atacant un virus
SA 3 · Defensors del cos
Publicada 5 sessions

Una grip ha afectat mitja classe en tres dies. Com ens defensem?

Del contagi a la immunitat, i de la immunitat a la conversa pública sobre salut: vacunes, antibiòtics, fàrmacs i drogues. La situació treballa alhora el contingut biològic i el criteri per avaluar fonts. També usa aula invertida.

Què s'hi aprèn
  • Patògens i contagi

    Identificar els tipus de patògens i les vies de transmissió, i interpretar una corba epidèmica bàsica.

  • Sistema immunitari

    Explicar la resposta innata i l'adaptativa, el paper dels anticossos i la memòria immunològica.

  • Vacunes i fonts

    Explicar com funcionen les vacunes i avaluar la credibilitat de les fonts sobre salut.

  • Fàrmacs i drogues

    Distingir els tipus de medicaments i explicar per quina raó les drogues causen addicció.

Producte final

Campanya de comunicació científica que desmunta un mite sobre salut: pòster digital o vídeo de 60 segons.

SA 4 · Créixer i reproduir-se
En preparació 4 sessions

Preguntes que ningú no ens respon bé

Del lloc de l'espècie humana entre els éssers vius a la meiosi, els gàmetes i el cicle menstrual. I després la part que sovint queda coixa: distingir el sexe biològic del gènere i separar el que respon la ciència del que decidim les persones i la societat.

Què s'hi aprèn
  • Qui som: taxonomia i Homo

    Situar l'ésser humà com a organisme viu i única espècie del gènere Homo, i reconèixer que les classificacions científiques són provisionals.

  • La biologia de la reproducció

    Explicar la formació dels gàmetes per meiosi, identificar els aparells reproductors en clau de funció i predir el dia d'ovulació en cicles de durada diferent.

  • Sexualitat, identitat i gènere

    Distingir el sexe biològic, la sexualitat, la identitat sexual i el gènere, i separar el que la ciència descriu del que decideix la societat.

  • Decisions informades

    Conèixer els mètodes anticonceptius i les ITS, i desmuntar amb evidència una afirmació viral.

Producte final

Fitxa de respostes científiques: cinc preguntes reals de la classe sobre sexualitat i reproducció, respostes amb evidència.

SA 5 · La xarxa de la vida
En preparació 3 sessions

Qui menja qui, al nostre entorn?

Un cens al pati, una xarxa tròfica teixida amb fils de llana per notar al braç què passa quan en cau una espècie, i el viatge d'un àtom de carboni. Acaba amb un cas real de desequilibri: qui hi guanya i qui hi perd.

Què s'hi aprèn
  • Qui viu i qui menja qui

    Fer un cens d'un ecosistema real, classificar-ne les relacions ecològiques dient qui hi guanya i qui hi perd, i situar cada ésser viu com a productor, consumidor o descomponedor.

  • L'efecte cascada

    Raonar què li passa a una xarxa tròfica quan se'n treu o s'hi afegeix una espècie, arribant dos passos enllà, i reconèixer els límits d'una observació de camp.

  • L'energia flueix, la matèria torna

    Distingir el flux d'energia del cicle de la matèria i descriure el cicle del carboni relacionant-hi l'activitat humana.

  • Quan l'equilibri es trenca

    Explicar un efecte cascada real, relacionar els desequilibris amb la salut i valorar l'impacte de diferents models d'alimentació.

Producte final

Investigació de l'entorn local: la xarxa tròfica d'un ecosistema proper, una amenaça i una proposta d'acció o de seguiment.

SA 6 · El planeta que s'escalfa
En preparació 4 sessions

Quant contamina el meu esmorzar?

El canvi climàtic entrant per on l'alumnat el pot tocar: el que menja, la llum que deixa encesa, el transport que tria. Del mecanisme de l'efecte hivernacle al càlcul d'una petjada de carboni i a la detecció del greenwashing.

Què s'hi aprèn
  • Causes i mecanisme del canvi climàtic

    Explicar l'efecte hivernacle i la seva amplificació humana, i relacionar causes i conseqüències observables.

  • Fonts d'energia

    Distingir les fonts renovables de les no renovables i argumentar per quina raó la transició energètica és necessària.

  • Petjada de carboni i consum

    Calcular i interpretar la petjada d'activitats quotidianes i argumentar per quina raó reduir és més efectiu que reciclar.

  • Greenwashing i fonts

    Identificar tàctiques de greenwashing en anuncis reals i argumentar una postura fonamentada davant discursos contradictoris.

Producte final

Proposta d'acció escolar: una mesura concreta i viable per reduir la petjada de carboni del centre, avaluada per un comitè d'iguals amb rúbrica.

SA 7 · La memòria de la Terra
En preparació 4 sessions

Un terratrèmol a prop nostre: per quina raó passa?

Les roques com a arxiu. Per quina raó Catalunya és sísmica, per quina raó la Garrotxa té volcans sense subducció, d'on surten els minerals d'ús quotidià i com el relleu del país és la cicatriu d'antigues col·lisions.

Què s'hi aprèn
  • Les roques i el cicle geològic

    Identificar les tres famílies de roques per característiques observables i relacionar-les pel cicle de les roques, amb mostres reals al laboratori.

  • Tectònica de plaques i riscos

    Explicar el model de tectònica de plaques i relacionar els tipus de límits amb dorsals, subducció, terratrèmols i volcans.

  • Recursos geològics i impacte

    Distingir minerals de roques, identificar-ne els usos industrials i avaluar l'impacte ambiental de l'extracció.

  • Llegir el paisatge

    Interpretar el relleu de Catalunya a partir dels processos que l'han originat i argumentar com la geologia condiciona el territori.

Producte final

Guia geològica de l'entorn: cada grup documenta un indret proper i la classe en publica la guia col·lectiva en format digital.

Cel·lules en divisio sobre fons fosc
SA 1 · La cèl·lula viva
Publicada 4 sessions

Per què ens morim si no mengem ni respirem?

La cèl·lula no s'explica com un catàleg d'orgànuls, sinó com la resposta a una necessitat quotidiana: per què cal menjar i respirar cada dia. El recorregut va del mitocondri a la membrana i de la membrana a la divisió cel·lular.

Què s'hi aprèn
  • Orgànuls i funcions

    Identificar els tres elements clau de la cèl·lula i les seves funcions: membrana, nucli i mitocondri.

  • Tipus cel·lulars

    Distingir cèl·lula procariota i eucariota, animal i vegetal.

  • Membrana i osmosi

    Explicar com entren i surten substàncies de la cèl·lula a través de la membrana.

  • Divisió cel·lular

    Comprendre per quina raó hi ha dos tipus de divisió: mitosi (còpies) i meiosi (la meitat).

Producte final

Pòster híbrid (digital i paper) sobre la cèl·lula com a unitat de la vida.

Globuls vermells circulant per un vas sanguini
SA 2 · El nostre cos en marxa
Publicada 7 sessions

Per quina raó una anèmia pot esgotar un corredor a meitat de cursa?

L'alumnat segueix el rastre de la glucosa i de l'oxigen des que entren al cos fins que arriben al mitocondri de cada cèl·lula. Els aparells no es presenten per separat: es lliguen tots a una mateixa cadena. Fa servir aula invertida de la sessió 2 a la 7.

Què s'hi aprèn
  • Nutrients i digestió

    Relacionar cada nutrient amb la seva funció cel·lular i amb el recorregut complet fins al mitocondri.

  • Sang i circulació

    Explicar com l'hemoglobina i el ferro transporten l'oxigen, i per quina raó la circulació és doble.

  • Respiració i freqüència cardíaca

    Interpretar gràfiques de freqüència cardíaca i explicar la cadena esforç → ATP → oxigen → FC.

  • Control integrat

    Explicar com els sistemes nerviós, endocrí i excretor mantenen l'homeòstasi durant l'exercici.

Producte final

Informe científic en parelles sobre la freqüència cardíaca durant l'esforç.

Limfocit atacant un virus
SA 3 · Defensors del cos
Publicada 5 sessions

Una grip ha afectat mitja classe en tres dies. Com ens defensem?

Del contagi a la immunitat, i de la immunitat a la conversa pública sobre salut: vacunes, antibiòtics, fàrmacs i drogues. La situació treballa alhora el contingut biològic i el criteri per avaluar fonts. També usa aula invertida.

Què s'hi aprèn
  • Patògens i contagi

    Identificar els tipus de patògens i les vies de transmissió, i interpretar una corba epidèmica bàsica.

  • Sistema immunitari

    Explicar la resposta innata i l'adaptativa, el paper dels anticossos i la memòria immunològica.

  • Vacunes i fonts

    Explicar com funcionen les vacunes i avaluar la credibilitat de les fonts sobre salut.

  • Fàrmacs i drogues

    Distingir els tipus de medicaments i explicar per quina raó les drogues causen addicció.

Producte final

Campanya de comunicació científica que desmunta un mite sobre salut: pòster digital o vídeo de 60 segons.

SA 4 · Créixer i reproduir-se
En preparació 4 sessions

Preguntes que ningú no ens respon bé

Del lloc de l'espècie humana entre els éssers vius a la meiosi, els gàmetes i el cicle menstrual. I després la part que sovint queda coixa: distingir el sexe biològic del gènere i separar el que respon la ciència del que decidim les persones i la societat.

Què s'hi aprèn
  • Qui som: taxonomia i Homo

    Situar l'ésser humà com a organisme viu i única espècie del gènere Homo, i reconèixer que les classificacions científiques són provisionals.

  • La biologia de la reproducció

    Explicar la formació dels gàmetes per meiosi, identificar els aparells reproductors en clau de funció i predir el dia d'ovulació en cicles de durada diferent.

  • Sexualitat, identitat i gènere

    Distingir el sexe biològic, la sexualitat, la identitat sexual i el gènere, i separar el que la ciència descriu del que decideix la societat.

  • Decisions informades

    Conèixer els mètodes anticonceptius i les ITS, i desmuntar amb evidència una afirmació viral.

Producte final

Fitxa de respostes científiques: cinc preguntes reals de la classe sobre sexualitat i reproducció, respostes amb evidència.

SA 5 · La xarxa de la vida
En preparació 3 sessions

Qui menja qui, al nostre entorn?

Un cens al pati, una xarxa tròfica teixida amb fils de llana per notar al braç què passa quan en cau una espècie, i el viatge d'un àtom de carboni. Acaba amb un cas real de desequilibri: qui hi guanya i qui hi perd.

Què s'hi aprèn
  • Qui viu i qui menja qui

    Fer un cens d'un ecosistema real, classificar-ne les relacions ecològiques dient qui hi guanya i qui hi perd, i situar cada ésser viu com a productor, consumidor o descomponedor.

  • L'efecte cascada

    Raonar què li passa a una xarxa tròfica quan se'n treu o s'hi afegeix una espècie, arribant dos passos enllà, i reconèixer els límits d'una observació de camp.

  • L'energia flueix, la matèria torna

    Distingir el flux d'energia del cicle de la matèria i descriure el cicle del carboni relacionant-hi l'activitat humana.

  • Quan l'equilibri es trenca

    Explicar un efecte cascada real, relacionar els desequilibris amb la salut i valorar l'impacte de diferents models d'alimentació.

Producte final

Investigació de l'entorn local: la xarxa tròfica d'un ecosistema proper, una amenaça i una proposta d'acció o de seguiment.

SA 6 · El planeta que s'escalfa
En preparació 4 sessions

Quant contamina el meu esmorzar?

El canvi climàtic entrant per on l'alumnat el pot tocar: el que menja, la llum que deixa encesa, el transport que tria. Del mecanisme de l'efecte hivernacle al càlcul d'una petjada de carboni i a la detecció del greenwashing.

Què s'hi aprèn
  • Causes i mecanisme del canvi climàtic

    Explicar l'efecte hivernacle i la seva amplificació humana, i relacionar causes i conseqüències observables.

  • Fonts d'energia

    Distingir les fonts renovables de les no renovables i argumentar per quina raó la transició energètica és necessària.

  • Petjada de carboni i consum

    Calcular i interpretar la petjada d'activitats quotidianes i argumentar per quina raó reduir és més efectiu que reciclar.

  • Greenwashing i fonts

    Identificar tàctiques de greenwashing en anuncis reals i argumentar una postura fonamentada davant discursos contradictoris.

Producte final

Proposta d'acció escolar: una mesura concreta i viable per reduir la petjada de carboni del centre, avaluada per un comitè d'iguals amb rúbrica.

SA 7 · La memòria de la Terra
En preparació 4 sessions

Un terratrèmol a prop nostre: per quina raó passa?

Les roques com a arxiu. Per quina raó Catalunya és sísmica, per quina raó la Garrotxa té volcans sense subducció, d'on surten els minerals d'ús quotidià i com el relleu del país és la cicatriu d'antigues col·lisions.

Què s'hi aprèn
  • Les roques i el cicle geològic

    Identificar les tres famílies de roques per característiques observables i relacionar-les pel cicle de les roques, amb mostres reals al laboratori.

  • Tectònica de plaques i riscos

    Explicar el model de tectònica de plaques i relacionar els tipus de límits amb dorsals, subducció, terratrèmols i volcans.

  • Recursos geològics i impacte

    Distingir minerals de roques, identificar-ne els usos industrials i avaluar l'impacte ambiental de l'extracció.

  • Llegir el paisatge

    Interpretar el relleu de Catalunya a partir dels processos que l'han originat i argumentar com la geologia condiciona el territori.

Producte final

Guia geològica de l'entorn: cada grup documenta un indret proper i la classe en publica la guia col·lectiva en format digital.

Llicència Creative Commons BY-NC
Llicència del material

Tot el material compartit a Temple Obert està subjecte a una llicència Reconeixement - NoComercial (CC BY-NC). Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Això no impedeix que la persona que té els drets la pugui utilitzar amb finalitats comercials; la restricció s'aplica a la resta de persones.